El model de l’Economia del Bé Comú (EBC), desenvolupat per l’economista austríac Christian Felber, s’ha convertit en un dels 24 reptes del projecte #avuixdemà de les escoles FEDAC i és un dels projectes que amb més il·lusió estem descobrint, aplicant i prioritzant a la nostra escola. L’economia del bé comú és una branca èticament regulada del capitalisme que busca deixar enrere la crematística i el creixement monetari en sí mateix per centrar-se en la justícia, l’ecologia i la dignitat de les persones.

Si ens aturem a llegir els documents constitucionals de qualsevol país modern, en tots ells hi trobarem uns propòsits, uns valors, una humanitat bàsica i universal, que promou la dignitat juntament amb l’harmonia i les virtuts humanes. L’esperit de les constitucions és, precisament, el bé comú dels ciutadans; els qui defensa i regula les accions que porten a terme, afavorint que floreixin les relacions humanes, i promovent la comunitat i la dignitat humana. Malauradament, però, en la pràctica de l’exercici polític, canvia la prioritat, i habitualment es prioritzen només conceptes com: deute, creixement, prima de risc, inflació, crisi… Amb la proposta del Bé Comú es treballa aspectes fonamentals per a la dignitat humana com la solidaritat, la felicitat, la natura, la justícia, la fraternitat o l’ecologia.

La virtut rau en la mesura justa

L’ordre econòmic que impera en el segle XXI, promou bàsicament l’afany de lucre i la competitivitat. I, malgrat que aquests valors no són intrínsecament dolents en la seva correcta dosi i mesura, cal que estiguin controlats. El filòsof Aristòtil ens recorda constantment que, lluny dels extrems, la virtut de totes les coses troba en la justa mesura; l’economia, les activitats humanes, la vida i fins i tot la natura troba la virtut en la justa mesura. Actualment l’afany de posseir materialment sense mesura, l’eficiència econòmica, el creixement permanent, la individualitat, la competitivitat… s’han sobredimensionat i han situat l’economia en un espai allunyat dels valors fundacionals de les constitucions.

La proposta econòmica que hem començat a aplicar a l’escola fa quelcom realment molt simple: recordar-nos que l’objectiu de l’economia és el bé comú de les persones. Afavoreix i defensa valors que considerem molt importants a la nostra escola i que també treballem amb el nostre alumnat: l’honestedat, la confiança, l’empatia, el respecte, la cooperació, la solidaritat, l’ajuda mútua, compartir… La intencionalitat final de l’economia del Bé Comú és aconseguir l’èxit econòmic desplaçant l’afany de lucre i la competitivitat que imperen en els nostres dies.

Com s’estructura l’Economia del Bé Comú?

El Sistema de l’Economia del Bé Comú no és quelcom eteri sinó que és una proposta molt ben dissenyada i estructurada que promou una regulació diferent de l’actual. Les empreses i activitats econòmiques canvien els seus antics balanços comptables (ingressos menys despeses), pel balanç del bé comú. Aquest balanç mesura d’una forma metòdica i objectiva la contribució que fan les empreses al bé comú, i es calcula no en iens, dollars o euros sinó en “punts de contribució”.
Es valoren apartats com la dignitat humana, la solidaritat i la justícia, la sostenibilitat mediambiental, la transparència i la participació… i s’atorguen els punts de contribució;  seran positius quan en aquell apartat d’aquella activitat econòmica aporti i beneficiï al bé comú, o seran negatius i es penalitzarà si la pràctica duta a terme perjudica el bé comú.

Com s’aconsegueix l’èxit empresarial seguint els valors i preceptes de l’economia del Bé Comú? Donem resposta a aquesta pregunta amb la forma d’avaluació de les empreses. El balanç del bé comú es treballa i calcula emprant una taula en forma de matriu, en la que es llisten tots aquests valors que composen la nostra proposta econòmica.  

Podem veure’n un cas d’aplicació real en el següent exemple:

_{Imatge 1: la Matriu del Bé Comú aplicada al Districte Horta-Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona}

Com més punts positius aconsegueix l’empresa, menys impostos li aplica l’estat, considerant aquest segon que ja fa prou aportació a la societat en tots aquests apartats i subapartats que mostra la matriu de la imatge 1.

En el cas contrari, aquella empresa que busqui augmentar els seus beneficis apostant per contaminar més, salaris precaris, proveïdors no gaire ètics… l’estat detecta un resultat negatiu de punts en el balanç, aplica els impostos necessaris per compensar-ho.

Quan el consumidor arriba al supermercat, no tan sols escull els productes de les empreses que més aporten al bé comú (que a dia d’avui podríem equiparar d’alguna manera a l’etiqueta de comerç just). Si no que la gent que potser no estigui sensibilitzada amb aquest bé comú ho farà simplement perquè, gràcies a la càrrega d’impostos aplicada, els productes d’aquesta segona empresa, seran simplement, més cars. L’aplicació de la proposta del Bé Comú apropa les empreses a l’èxit.

El Bé Comú aplicat FEDAC Salt

FEDAC com a fundació educativa, aposta decididament per aquesta iniciativa que uneix l’economia amb l’ecologia, la justícia i el benestar de les persones i la dignitat humana. Entronca perfectament amb els valors que transmetem a les nostres escoles, el llegat que ens va deixar Sant Francesc Coll i la visió trencadora que el Papa Francesc ens ofereix mitjançant les seves  encícliques.

A la nostra escola volem ser conseqüents i és per aquest motiu que estem fent l’auditoria del Bé Comú. Hem analitzat quin és el comportament de FEDAC Salt i de la seva comunitat davant dels proveïdors, els clients, els treballadors l’empremta ecològica, la relació amb les entitats del nostre entorn… hem determinat quina és l’aportació que la nostra escola fa a la comunitat, l’esforç que fa en millorar el món, la implicació en la dignitat de les persones… És a dir, hem aplicat la matriu del Bé Comú al nostre centre per certificar que estem aplicant els diferents aspectes de la seva filosofia.

Una vegada feta l’auditoria mitjançant l’eina de la matriu del Bé Comú, determinarem en quins aspectes la nostra escola encara té marge de millora i quins objectius ens marquem a curt termini. Farem propostes de millora i aplicarem acords per apropar-nos encara més a la filosofia del Bé Comú.

Aquest procés que va començar a finals del curs passat, acabarà en una primera instància aquest segon trimestre amb les propostes de millora que farem a la nostra escola. També farem jornades (algunes d’elles liderades pels alumnes de Quart d’ESO) per donar a conèixer aquesta filosofia econòmica entre les famílies del centre, la comunitat educativa i els empresaris del nostre entorn.

A FEDAC Salt creiem en un món més just, solidari i humà on cada persona trobi la dignitat que mereix i tingui les necessitats vitals cobertes. A FEDAC Salt, apostem per l’Economia del Bé Comú.

Presentació de l’Economia del Bé Comú

Si aquesta proposta econòmica et sembla interessant, el dia 14 de febrer tenim una cita! Ens trobarem a la Casa de Cultura de Girona per a fer una presentació de l’economia en sí mateixa i de la tasca que hem fet per implementar-la a les escoles FEDAC de Girona.

Tindreu la oportunitat d’escoltar els especialistes de l’Economia del Bé Comú a Catalunya, les responsables de la secció de Girona, els equips motors de les nostres escoles i experts en aqeust tipus d’organització econòmica.